Presentació del llibre Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado

Imatge
L’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà ha estat l’escenari aquesta tarda de la presentació del llibre Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, acte que ha aplegat més d’una vintena de veïns del municipi de Sort i visitants de la comarca.
La presentació ha anat a càrrec dels senyors Llàtzer Sibís, alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Jordi Català, en representació de Rafael Dalmau, Editor, i Víctor Hurtado, coauator del volum. El senyor Sibís ha fet referència a la tria de l’escenari en què ha tingut lloc la presentació, la sala d’exposicions de l’Oficina Comarcal de Turisme, per fer palesa la riquesa patrimonial i cultural de la comarca, i ha detallat al públic assistent les línies mestres de la publicació que s’ha presentat, tot fent especial èmfasi en la voluntat de difondre al públic en general un període poc conegut de la història del Pallars.
El senyor Català, al seu torn, ha presentat la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, de la qual el volum que ens ha ocupat avui n’és el vuitè i que representa un molt important treball de recerca històrica, amb trenta anys d’investigació al darrere, generant una important eina de treball per als investigadors i interessats en aquest període històric mercès al tractament innovador del resultat d’aquesta recerca, amb presentació cartogràfica en mapes inèdits fins a la data tant a nivell conceptual, reflexant dominis eclesials, vies de comunicació, conreus o activitats econòmiques i un llarg etcètera, com per la riquesa dels seus continguts, per exemple a nivell toponímic.
El senyor Víctor Hurtado, coautor del llibre, ha ofert una conferència sobre El Pallars i la Ribagorça abans de l’any 1000, en què s’ha referit, per exemple, a la limitació cronològica del treball (segles IX i X, de l’any  806 al 998) tot basant-se en l’existència de documentació en què es menciona per primer cop aquests comtats i fins al final del vassallatge a l’Imperi Carolingi, tot just acabat el segle X. En la seva opinió, la importància cabdal d’aquest període històric rau en dues qüestions essencials: la població del territori, molt nombrosa per l’època i amb trets diferenciats dels comtats veïns, i l’orografia del terreny, que explica el seu caràcter i doble naturalesa de terra de frontera i fortificada amb castells o de pas i amb presència de monestirs i enclavaments de població, sempre en funció dels avatars històrics i dels esdeveniments al voltant dels imperis europeus i la dominació musulmana de la Península Ibèrica, tot i que el treball fa referència també a la població preromana, que ha perviscut en la toponímia del terreny, i l’ocupació romana que va donar peu als assentaments religiosos i fortaleses militars ja mencionats.
Així, s’ha fet referència per exemple al molt poc conegut Bisbat del Pallars, que va tenir una efimèra existència entre el 888 i el 941, aproximadament, a la Noguera Pallaresa, i per extensió a la vall de Sort com a ruta de pas per als soldats de l’Aquitània, a França, que lluitaren en les guerres contra els musulmans, o també al comte Ramon I de Pallars (v872-v920) com a important figura històrica per bé que controvertida per algunes de les seves decisions.
En el final de la seva presentació ha remarcat que la tradició històrica d’aquests comtats, per la seva llengua, litúrgia i altres costums i tradicions, els fa part integrant de l’Europa carolíngia, de manera que un pagès del Pallars tenia els mateixos drets i deures, en l’època, que un altre pagès de Berlín o Tolosa. Això es contraposa al fet que no gaire lluny d’aquests territoris, a Osca i a l’Aragó, es trobaven sota el domini d’Al-Andalus, amb tradicions i maneres de viure completament diferents i més pròpies de l’Orient, circumstància que ajudaria a explicar el sentiment de pertinença a Europa dels catalans i l’enfrontament que d’alguna manera encara avui dia perviu dins de l’Estat espanyol per l’ascendència històrica de dos pobles diferenciats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: